Descripció

APROFITAR / ENDERROC ESTRATÈGIC
Proposem intentar (re)aprofitar totes les parts que puguin ser útils de l’edificació original. En treballar amb patrimoni, cal destriar molt bé les parts que poden aportar valor de les que, bé sigui pel seu poc valor constructiu o pel seu mal estat de conservació, cal que siguin enderrocades. Traçar una estratègia d’intervenció definint aquelles accions imprescindibles, siguin de caire més conservacionista o de caràcter més additiu, que permetin recuperar i augmentar el potencial d’ús de tots els espais de l’edifici. Nosaltres entenem l’enderroc com una estratègia de projecte. De fet, l’única estratègia que proposem es basa en l’enderroc de certes parts que en el seu moment van ser afegides a la construcció original, per tal de donar protagonisme al valor arquitectònic de les parts que realment ho mereixen.

Tal i com defineix l’informe de diagnosi de solidesa encarregat per l’ajuntament l’any 2006, l’edifici en el seu conjunt es pot dividir en 10 cossos estructuralment independents, fruit de les ampliacions, modificacions i enderrocs parcials que l’edifici ha anat patint al llarg del temps. A partir de l’anàlisi que ja l’informe va efectuar en el seu moment, hem determinat quins dels cossos valia la pena conservar, partint de la idea inicial de aprofitar tot el possible per abaratir costos, i quins podien ser enderrocats. Detectem greus mancances de salubritat en els cossos interiors, que no tenen façana a carrer o aquesta ha quedat blocada en gran part per construccions posteriors, i una molt mala connexió entre les peces. Per això proposem l’enderroc dels cossos 6 i 8, de valor arquitectònic nul, i generar un gran buidat longitudinal que travessa tot l’edifici, unint les peces principals del conjunt amb un carrer interior cobert i que organitzi les circulacions i les evacuacions, i que connecti l’espai públic de nova creació al carrer Llinars amb el fons de la parcel-la. El buidat consisteix en l’enderroc total de la crugia que delimita la cara est de la nau principal i que la separa del Casal de Joves La Fusteria i de la sala polivalent existent. La successió de buidats configura un atri que, mitjançant l’aparició de “noves” façanes –amb rastres físics de tota la història de l’edifici-, aporta llum i ventilació a totes les sales i esdevé un excel·lent vertebrador de les circulacions horitzontals i verticals, aportant un nou potencial d’ús per a programes imprevistos. Tenint en compte que encara no s’han definit els usos del futur espai cultural, creiem que intervenir en aquest espai central facilitarà la polivalència dels usos finals que s’hagin d’acollir. Degut a la tipologia constructiva de l’espai central, on les bigues despenjades marquen molt la linealitat de l’espai, qualsevol compartimentació haurà de seguir aquesta linealitat i modular els espais amb una distribució flexible (panells, cortines) que no interrompi les dents de serra de la coberta. La disposició del nou atri de circulacions en el sentit transversal, servint de punta a punta tota la profunditat de la sala, en facilitaria la multiplicitat d’accessos independents i les seves evacuacions.

LA FAÇANA / OBRIR L’ESPAI CENTRAL AL CARRER
Pel que fa els tancaments exteriors, proposem dos tipus d’intervenció. Per una banda, la recuperació de la façana original, netejant i reparant les patologies existents, així com la substitució de fusteries i els envidraments per unes d’un bon comportament tèrmic. Ens interessa l’aspecte envellit de la façana, reflex del pas del temps, que és un valor que ha de formar part de l’anima del nou espai cultural, i la façana en serà una expressió. Però per una altra banda, creiem que el canvi d’ús de l’edifici demana que aquest es relacioni de manera diferent amb el seu context, i deixi de ser una caixa aïllada rodejada de peces de servei per obrir-se al poble. D’alguna manera, el pas previ ja s’ha fet amb l’enderroc de les construccions auxiliars que es trobaven adherides a la façana del carrer Llinars. Nosaltres volem portar el procés un pas més enllà i creiem que seria bo que desaparegués el tancament de la façana de l’espai central en la seva cara sud. D’aquesta manera quedaria visible des del nou espai públic la riquesa de l’espai interior, i fins i tot se’n faria partícip de les activitats. Una de les crugies de la nau quedaria oberta i passaria a formar part de l’espai públic, eixamplant el carrer Llinars i establint un espai de relació en forma de porxo. Un espai cobert de prou dimensió per acollir-hi activitats del propi equipament a l’aire lliure, establint una potencialitat d’ús més, afegida als usos interiors, i des del qual es podria gaudir de la visió interior de la totalitat de l’espai.

USOS
Creiem que no és tan important el programa que vulguem encabir dins l’edifici com l’autèntica capacitat de l’edifici d’acollir usos imprevistos en un futur. És per això que hem intentat que les intervencions en l’arquitectura de la Tèxtil RASE siguin les mínimes imprescindibles i fonamentals, però, això sí, que aportin la màxima potencialitat d’ús per un futur. La proposta es basa molt més en els enderrocs, en els buidats, que no pas en els espais que omplim. El projecte s’estructura en l’obertura de dos patis coberts que aportaran llum a totes les peces que fins ara quedaven interiors, i que serviran com a instruments de control passiu de la temperatura de les peces més grosses, aquelles que costen més de climatitzar (tant a nivell econòmic com a nivell tècnic, en ser catalogades). Els patis són les úniques peces fonamentals, la resta del programa proposat és purament orientatiu basat en els usos que s’expliciten a les bases, i entenem que pot ser aquest com qualsevol altre. Però sempre l’atri central quedarà com a centre de l’edifici i cor de les circulacions, esdevenint un espai de trobada i sinèrgies entre els diferents usos, arribant-se a convertir en una sala més del centre on s’hi puguin celebrar xerrades, exposicions itinerants o actes informals.

Cardedeu (Barcelona)
2016

Àrea:
3045 m2

Arquitectura:
Pol Femenias (FEM)

Client:
Ajuntament de Cardedeu

Imatges:
©FEM